Fer una antologia poètica és sempre quelcom difícil de fer però si a més aquesta la duu a terme el propi autor, la fita encara n'esdevé més, d'enrevessada. Malgrat tot, en Francesc Picas, aquí, es repta i corre el risc laboriós i laberíntic d'escollir tot just deu poemes de cada un dels seus poemaris ja publicats: Ble de Nocturns, Mosaic Trioic, Verdanc vers Eccehomo, L'arquer, Vernissatge i Empelts i Senyals. Per a ell, per a l'autor, cada un dels seus llibres segueix un fil argumental que, fragmentat, perd, en principi, la continuïtat del missatge global que els amara. Malgrat això i amb un discurs ara trossejat, els ponts entre poemes són factibles en mans del lector gr'cies a una sinopsi de cada una de les seleccions i a aquest lector, tot i que no estigui avesat a llegir l'obra d'en Picas ni en conegui la seva trajectòria poètica ni el seu distint imaginari ni la seva particular i inconfusible construcció de la met'fora, síntesi concreta de l'abstracció de tot allò que veu, que viu i que sent, no li resultarà difícil descobrir en diversos versos les portes d'accés i així poder gaudir de la seva lectura. Talment com si es tractés d'un vernissage, aquesta antologia es planteja construir l'exposició de l'obra poètica d'en Picas pinzellant-la a paraules.Gaudiu del paisatge... i de la seva fauna i la seva flora poètiques més o menys amagades./Hacer una antología poética es siempre algo difícil de llevar a cabo pero si esta, además, es el propio autor el que la realiza, el reto resulta aún más complejo. A pesar de todo, Francesc Picas, aquí, se reta a sí mismo y corre el riesgo laborioso y laberíntico de escoger tan solo diez poemas de cada uno de sus poemarios ya publicados: Ble de Nocturns, Mosaic Trioic, Verdanc vers Eccehomo, L'arquer, Vernissatge y Empelts i Senyals. Para él, para el autor, cada uno de sus libros sigue un hilo argumental que, fragmentado, pierde, en principio, la continuidad del mensaje global que los impregna. A pesar de ello, los puentes entre los diferentes poemas son factibles en manos del lector gracias a una sinopsis de cada una de las selecciones y a este lector, aunque no esté acostumbrado a leer la obra de Picas ni conozca su trayectoria poética ni su distinto imaginario ni su particular e inconfundible construcción de la metáfora, síntesis concreta de la abstracción de todo aquello que ve, que vive y siente, no le resultará difícil descubrir en distintos versos las puertas de acceso y así poder disfrutar de su lectura.Como si de un vernissage se tratara, esta antología se plantea construir la exposición de la obra poética de Picas pincelándola a palabras.Disfrutad del paisaje' y de su fauna y flora poéticas más o menos escondidas.
